Bepmaster

Avui, aprofitant l’avinentesa, i sobretot, per totes aquelles persones que són “de fora vila”, és a dir, de qualssevol altre lloc que no sigui Bellvís, em prenc la llicència de presentar les tres pàgines web on avui en dia es pot trobar més informació sobre el meu poble a la xarxa.

La primera, és el web de l’Ajuntament de la Vila, amb una actualització constant, per part del nostre batlle, Sr. Francesc Fabregat.

Amb un disseny modern i actual, podeu accedir-hi des del domini Bellvis.cat o bé Bellvis.ddl.net . Val a dir, que en tots els casos, la diputació de Lleida ha fet molt per que tots els pobles de la província gaudexin ja avui en dia d’unes pàgines web en condicions.

La segona, creada amb molt d’èxit per en Ramón Cerdà, fill de Bellvís però resident a Tarragona, és la web Bellvis.org

Incorpora un sistema de Wiki_notícies, que permet al visitant de la pàgina incloure les seves pròpies informacions en un format similar al de la Wikipèdia. La xarxa, camina doncs cap a la interacció constant amb l’usuari, i el web Bellvís.org no és una excepció. En la mateixa web, podeu trobar un fòrum sobre el poble, actualment, amb certs problemes de participació.

Finalment, en tercer lloc, el nou blog Bellvís.blogspot.com, creat per jo mateix, i que ofereix de moment, una extensa col·lecció d’imatges de la vila, capturades de diferents espais i realitzades per aquest que us escriu.

informació extreta de La Coctelera

L’ésser humà es supera dia a dia, i pel que veig, la nostra ambició no té límits. En aquest cas, una obra farònica ja es planteja per ser realitzada ben aviat; la unió d’Àsia amb el continent Africà, mitjançant un pont que unirà dos dels països més pobres de la zona del Mar Roig, el Yemen i Djibouti, i que suposarà un nou repte per les tècniques de construcció actual.

Foto: cominganarchy.com

En la imatge superior, podeu veure en el mapa, la zona proposada de construcció del nou pont. L’audaç pla per a construir el pont penjant més llarg del món entre Àfrica i la Península Aràbiga, atravessaria el Mar Roig en un estret de 28,8 quilòmetres d’ample que es coneix com a Bab Al Mandeb, o Porta de les Llàgrimes, que connecta l’extrem sud del Iemen, l’estat més pobre del món àrab, amb Djibuti, un minúscul país de l’est africà. El seu cost s’estima entre 10 mil i 20 mil milions de dòlars.

Foto: nazret.com

En la imatge, una representació virtual de com quedaria l’obra. Sens dubte, espectacular i digna de visitar. Sembla que la família Bin-Laden té interessos en l’assumpte, i que tot plegat, és una altra manera de que uns quants guanyin molts diners en una de les zones més pobres del planeta. De moment, el projecte segueix endavant, i farà que, altres obres faraòniques, com ara el pont Vasco de Gama, de Lisboa, quedin en un segon terme de les més gran infraestructures creades per l’home.

N’hem estat parlant amb amics, coneguts i saludats moltes vegades. Per què dimonis l’autovia no absorbeix l’aigua? Què collons li passa? Són “tontos” aquests que penses les obres o que dimonis passa? La resposta va arribar per als molts habitants de la província que utilitzen l’esmentada carretera a diari, un bon dia a través de la premsa local: “A l’autovia A-2, s’han “oblidat” de aplicar-hi l’última capa de paviment”.

Llegeixes això i penses? Són els Sants Inocents? M’estàn fotent la pua aquests del diari? Però no amics, no. Aquest país és així de ben parit. Una empresa, que guanya una fortuna per fer aquestes obres, va, i es deixa d’aplicar una cosa tant important com és l’última capa de quitrà a l’autovia, i aquí no passa res, ni es despentina ningú. Sembla que algún “il·luminat” va pensar que a la nostra zona, no feia falta, ja que no plou mai.

Tot plegat, patètic no? No en tenim plou de suportar una de les pitjors obres públiques d’Europa, que encara hem d’aguantar que ens fotin el pèl? Només us hi heu de fixar una mica. Carreteres noves, acabades d’estrenar, com l’Autovia, o la Carretera de Tàrrega a Montblanc, ja estàn plenes de clots i ressalts, un mes després d’acabar-se la seva construcció. Això és normal? Òbviament no, però com que ningú no en paga els plats trencats, “adelante” que la casa és gran. La por que em fa pensar que d’aquí molt poc estrenarem la nova carretera de Bellvís a Bell-lloc, eix vital de comunicació per al nostre poble, i segur que a la primera setmana ja sortiran els primers clots.

Suposo que als del Ministerio de Fomento ha arribat un punt que els cau la cara de vergonya i han decidit reprendre pròximament les obres de reforma del ferm de l’Autovia (la més transitada d’Espanya)i aplicar-hi així la última capa d’asfalt que permetrà que la calçada absorbeixi l’aigua i finalment, no es converteixi en un autèntic bassal cada cop que fa quatre gotes. A veure com anirà. D’entrada, si recordeu les increïbles cues que es van donar a l’autovia amb les anteriors obres d’adeqüació, podeu imaginar que tornaràn. Tot plegat, quan les màquines i personal ja van iniciar la obra fa molt temps. Però bé, ja ho diuen: Spain, is diferent.

Potser alguns dels navegants del blog, recorden encara aquells primers anys, on internet tot just entrava a les nostres llars, quan encara no existia el messenger, i la majoria de persones que disposaven de correu electrònic, es donaven d’alta en portals com Terra o Yahoo.

El Mirc, fou el client de xat més extès per la xarxa i el de més éxit durant molts anys. De fet, recordo que durant força temps, no existir res més que la xarxa IRC, (o si existia alguna altra cosa, no era gens coneguda) per relacionar-se entre persones. Tenia força èxit, i representava una manera d’organitzar-se diferent (amb canals temàtics, al voltant de centres d’interès: pobles, ciutats, esports, interessos) a la usual avui amb programes com ara el Messenger. Avui en dia, la xarxa IRC i els diversos programes que la utilitzaven, com ara el Mirc, o l’Ircap (que vindria a ser una versió moderna del Mirc), han quedat en un segon terme. Microsoft ha esdenvigut un monopoli en les comunicacions personals, i el Messenger s’ha implantat a través de les comptes de correu electrònic de Hotmail a totes les llars.

Avui, però, us proposo una nova opció.Si enyoreu el Mirc, però no voleu deixar de banda les prestacions de la xarxa Messenger, podeu provar una nova opció. Es tracta del programa Pidgin, que si bé el nom no és pas massa encertat, és un client de missatgeria instantània que permet comunicar-vos amb els vostres amics en temps real. És compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger, i Zephyr, i a més també es pot utilitzar com a client de xat IRC. Us permet també estar connectat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d’un únic programa.

El Pidgin ofereix opcions de transferència de fitxers, de presència d’usuaris, de llistes d’amics, i d’enregistrament de converses, entre d’altres. Tot plegat, força complet i ens permet, a més, ara que sembla que està tant de moda, utilitzar un client de llicència lliure per a les nostres converses de xat.

Pots trobar-ne més informació, o descarregar-te el programa al teu ordinador, clicant aquí.

La sequera, una paraula que tots teniem en boca; que fins fa un mes estava present en qualssevol conversa informal, que era present en tots els telenotícies, sembla que s’ha esvaït.

De fet, l’enquesta que vaig proposar sobre el tema, deixava bastant clares les inquietuds dels visitants del bloc. Els resultats a la pregunta: “et preocupa la sequera?” foren els següents:

Molt, cada vegada més. 9 vots (42%) Aquesta fou l’opció més votada, i si he de ser sincer, era la que jo també compartia. La sequera preocupava, i semblava que l’apocalipsi era ben proper al nostre país.

No gaire, segur que els polítics ho solucinen. 0 vots (0%) Sorprenentment, o no, aquesta opció no va aconseguir ni un sol vot. Tan poca confiança tenim en els nostres polítics, en les nostres institucions? Això sembla.

Una mica, però confio que plourà. 6 vots (28%) Aquesta fou la segona opció més votada pels lectors i lectores del blog. Val a dir, que foren ells qui ho van encertar, ja que finalment ha plogut.

Gens, treurem aigua d’on sigui. 2 vots (9%) Dues foren les persones que es van inclinar per aquesta opció, que expressava la confiança en treure aigua de qualssevol lloc. Dessalació? Connexió temporal? Mini-Transvasament? Totes aquestes, opcions que la pluja, s’ha encarregat de fer oblidar.

No ho sé, jo treuria la Verge de les Sogues en processó, i li demanaria aigua. 4 vots (19%) Finalment, la última opció, més encarada als bellvisencs, opinava que segurament, la millor opció era demanar-li a la nostra Verge, la tant solicitada aigua, com durant molts anys havien fet els nostres avantpassats. Finalment, tampoc aquesta opció ha estat necessària.

Com a conclusió, s’observa que la classe política es mou cada dia més pels interessos. La pluja els ha “salvat el cul”. Del mini-transvasament, o mini-connexió, ja ni s’en parla. Però la sequera tornarà, i amb ella el debat. Tots necessitem aigua, no només per a viure. A la nostra comarca, al nostre poble, és un bé preuat per tothom, ja que la pagesia en depèn completament. Què passarà llavors? De moment, només demano una cosa: que no pari de ploure.