Bepmaster

Anem a pams. Potser sou uns cracs en el tema informàtica en general i blogs en particular. En aquest cas, el present post no és per a vosaltres. Potser sou com jo, inexperts en el tema, i voldrieu saber, a que es refereixen tres lletres màgiques que estan molt de moda a la xarxa: RSS.

En un post que vaig escriure aquest mateix mes de Maig, ja vaig presentar-vos la novetat de la subscripció al blog mitjançant FeedBurner. Continuo innovant, i ara, a més, teniu la possibilitat d’afegir el blog als vostres favorits en el Cercador de Blogs Technorati. Trobareu el botó a la barra d’enllaços, a la vostra dreta. (uf, quantes coses, al final no sé pas si ho resistiré tant avenç tècnic).

Resumint, m’ajudaré de la Viquipèdia, per explicar el significat del RSS. RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts; és a dir, la redifusió de continguts informatius o lúdics d’un emissor (en aquet cas un blog )original per un altre. El contingut d’una pàgina web doncs, es posa a la disposició d’altres llocs o subscriptors individuals en la forma de canals web.

I jo, per a que puc utilitzar-los? Doncs una mica per a tot. Pots subscriure’t al Canal Web del teu diari habitual, de les notícies, o fins i tot dels blogs que llegeixes habitualment. També organismes oficials, com ara la Xtec, disposen d’un canal web, per fer més fàcil l’accés a les seves últimes novetats per part de tots aquells que ens dediquem a la docència.

I que faig, un cop he incorporat un Canal Web? Doncs, simplement, consultar-lo. En els navegadors Firefox i Explorer, es poden incorporar a la barra d’adreces d’interès. (Visualitza/Barra d’eines/Barra de les adreces d’interès) o també es poden afegir a la teva pàgina habitual d’accés, com ara Google, que en permet l’ajustament total.

Apa, a provar-ho!

Qui diu que el correu electrònic només serveix per salvar vides de nens de l’altra punta del planeta, o per evitar que un tal Cris Martin (que es jura i perjura que es el “jefe” de microsoft a aquest costat de l’Atlàntic et faci fora de Hotmail si no reenvies un mail als teus contactes?

Des d’avui, i després del post en referència a les Xorrades Supremes, puc afirmar que no es així, i que via mail, m’assabento de coses curioses i també interessants.

En aquest cas, us convido a visitar la web Europarl.cat Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és la web oficial. Malgrat que la web original ha estat traduïda a totes les llengües oficials, moltes de les quals compten amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu n’ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana.

Llengües com el letó, l’estoni, el finès, l’eslovac o fins i tot el maltès que té només uns 300.000 parlants tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb més de nou milions de parlants i que és la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement a la Unió Europea.

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és la web oficial. Malgrat que la web original ha estat traduïda a totes les llengües oficials, moltes de les quals compten amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana.

Llengües com el letó, l’estoni, el finès, l’eslovac o fins i tot el maltès que té només uns 300.000 parlants tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb més de nou milions de parlants i que és la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement a la Unió Europea.

En el mateix correu, es diu que si fins ara no s’ha tancat ha estat simplement perquè s’han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, us convido a tots vosaltres, lectors, lectores, amics i amigues que visiteu el blog, que no us n’esteu pas de visitar la pàgina, i doneu un tomb per la versió catalana del Parlament Europeu. Que pel que sembla, també es nostre, tot i que a voltes, ho dubto…

Aquest és el grup de valents, que el passat divendres es van enfrontar a l’experiència mística i irrepetible de gaudir durant una nit, de la companyia dels mascles que van esdevenir en el passat Socis Fundadors de la Colla Marrana.

Us preguntareu… d’on ve aquest nom? Fou ara fa uns 5, o 6, o 7 o ja no em recordo quants anys, que la nostra unió, principalment identificada en un amor a la festa, entengui’s Big Ben (residència setmanal) entengui’s Florida (residència mensual) o entengui’s Wai-Kiki (residència estival), ens va portar a auto-anomenar-nos la Colla Marrana, no per motius de manca d’higiene, si no més aviat tot el contrari.

Així doncs, els anys han anat passant, ens hem anat “atossigant”, i ja no som el que érem, és evident, però tot i així, teniem ganes de fer un pas endavant i van decidir que pel bé de la colla, era necessari un sopar de reunió. I així va ser. Del dia ens queda el record de la diada i una gran quantitat d’imatges, (només em vam fer 195 de fotos), que serviran per recordar el gran dia.

Val a dir, que la qualitat de les imatges és inversament proporcional al grau etílic de la penya, ja que es nota que no sortim gaire sovint, i ens continua agradant tot allò que soni a vici.

La veritat és que tot va sortir rodó, el restaurant, la Tagliatella de Lleida, on val a dir que ens va tocar un camarer molt majo, que no es va rallar davant les nostres constants peticions d’augment de beure a la taula. El Taxi (ah sí! es que vam llogar el taxi també jeje ) va ser de fàbula, el senyor Emili de Golmés, segur que el coneixeu, ens va tornar a dur de festa tal com acostumava a fer quan encara teniem 17 anys i el carnet de cotxe encara s’estava coient, i la veritat es que aquest cop ningú li va “rojar” els seients, cosa que el bon home ens va agraïr.

I finalment, la festa. Com s’acostuma a dir, “un bacallà de por”, tots reunits, sense por a una resta de punts o a un control d’Alcoholemia fatídic, vam donar rienda suelta a les nostres perversions discotequeres i ho vam disfrutar.

L’arribada a Bellvís ja indicava l’éxit de la nit.

Com a cloenda, algunes propostes:

.- proper sopar?
.- pegatines de la Colla Marrana pel cotxe?
.- assistència de bell nou a F135 per recordar vells temps?
.- creació d’un Blog Marrano?

S’esperen propostes i/o acceptació de les actuals!

Doncs, home, ja bades la veritat ;). No és cap proesa tecnològica, i a vegades, sembla una tonteria, però val la pena recordar que en el nostre ordinador, el que utilitzem normalment, ja sigui a la feina o a casa, podem utilitzar també el català com a llengua habitual. Com? Avui en dia molts programes lliures, com ara el Navegador Firefox, ja incorporen la nostra llengua. És un fet que hem d’agraïr.

Hi ha però, altres opcions, com ara les que ens ofereix SoftCatalà, una pàgina de servei a l’internauta que ofereix programes i serveis totalment en Català. Ara doncs, si el que vols es la teva còpia (legal, segur ;)) del Windows XP, (encara no disponible per al Vista, només has de visitar la pàgina, o bé, fer click aquí.

És una foto genial. En primer lloc, perque a la meva fusteria, sota casa, on lloc on potser mai més vam fer un “sopar”. En segon lloc perque la foto en qüestió és ni més ni menys que de l’any 91, és a dir… de fa només 17 anys. I en tercer lloc, perque totes les persones que surten a la fotografia, que no són ni de bon tros, tots els amics de la infància, són gent que recordo i amb els quals encara avui conservo l’amistat.

Els coneixeu? En la imatge hi apareixen, d’esquerra a dreta:

.- Jo mateix (pelut a tope com sempre)
.- Lluís Piró (juerguista donde los haya, molt bon noi de petit jeje)
.- Núria Boté (companya de promoció a Primària i treballadora infatigable)
.- Jordi Llovera (amb els anys, s’ha guanyat el sobrenom d’Asmolet, conegut arreu de les nostres contrades)
.- Laia Moncasí (esportista consagrada, que de jove sempre anava amb nosaltres)
.- Joan Llovera (company de sempre, qui de jove destacava en alçada)
.- Daniel Balcells (també els anys l’han portat a adoptar el sobrenom de Chicha, tot i que últimament, està en regressió cap al Dani un altre cop, cosí etern sobretot en qüestions de tirar la canya)
.- Artur Used (els origens de Bujaraloz, l’han dut a convertir-se en el Manyet més estimat de la vila)
.- Robert Niubó (veí dels de sempre, una de les primeres persones amb qui vaig compartir un paquet de tabaco, pels volts de 3r d’ESO)

Una imatge com aquesta, es mereixia ésser compartida. Aviso que en tinc moltes altres al calaix de sastre, i que poden veure la llum. Seccions com ara les “enramades” es podrien estrenar aviat.

Una abraçada per a tots.