Gen 31

De nou, el Bellvís es perjudicat pels seus propis errors, i només fou capaç de treure un empat del camp del Butsénit, fet que, éssent positiu, obsequia l’equip amb un punt fora de casa després de moltes jornades sense puntuar a domicili.

El partit va començar de cara per al Bellvís, amb un bon domini de la pilota, un joc distret, i una bona defensa de la seva porta, sempre ben defensada per Pau.

Fruit del domini, Marià establia el 0-1 ben aviat, després d’una gran centrada d’Antonio. El Bellvís es conjurava llavors per arribar a la mitja part amb el mateix resultat i era sabedor de que era necessari no encaixar cap gol. Però una vegada més van arribar les impressicions i els errors en el marcatge, i en una pèrdua de pilota i una rematada afortunada, el Butsénit va empatar el matx.

Faltava ja ben poc per la mitja part, i a la represa semblava que el Bellvís s’emportaria el partit. No va ser però així, un joc poc vistòs i poc contundent, van comdemnar el Bellvís a l’empat.

Ara doncs, caldrà treballar per guanyar en el pròxim matx a casa el Coll de Nargó, un rival directe, contra qui el Bellvís no pot fallar, ja que retallaria tres punts molt importants.

Gen 30

La segona enquesta del blogc, ha tingut finalment uns resultats molt ajustats. 17 han estat les persones que finalment han donat la seva opinió sobre per quin lloc del poble prefereixen per passejar.

La victòria ha estat pel passeig, amb 6 vots (35% del total), lloc emblema de Bellvís, per on tots em passejat algún cop o altre. Tot i així, la banqueta del canal ha donat molta guerra, i amb 5 vots (29 %) ha estat escollida com el segon lloc preferit per passejar pel poble.

Podríem parlar també de la necessitat d’adequar aquest espai, on abans, hi havia un camí fins i tot des del “salt del molí” fins al pont del “camí del palau”, que ara es troba ja pràcticament desaparegut.

El camí de “l’antiga secla del molí”, espai recuperat per al trànsit peatonal, ha obtingut 3 vots (17 %) i em consta també, que és un espai freqüentment usat per moltes persones del poble que aprofiten per passejar sota el sol que normalment hi toca.

L’apartat “el meu carrer va bé”,”la placeta” i “els carrers nous devora el passeig” no han obtingut cap vot. Potser no s’ha entès prou bé, ja que en el meu carrer, no em referia pas al meu, sinó al de cadascú, i suposo que la placeta es considerada ja com una prolongació del passeig, ja que la gent passeja per ambdòs llocs.

Destacar també que l’apartat altres ha aconseguit també 3 vots (17 %) per tant, des d’aquí animo a tothom a expressar quins són aquests llocs que més els agraden per passejar per Bellvís.

Gràcies de nou per la vostra col·laboració, i ara, a pensar ja en la pròxima.

Gen 30

Amb l’objectiu de fer-nos la vida un pèl més simple i fàcil, la gent de SprintCuts, que tot plegat, acabo de conèixer gràcies a un FW, ens presenten un conjunt de trucs molt recomanables, per utilitzar en la nostra vida diària.

Els podeu trobar en el Channel de Sprintcuts: http://www.youtube.com/user/sprintcuts

Gen 28

De nou, el Bellvís es perjudicat pels seus propis errors, i només fou capaç de treure un empat del camp del Butsénit, fet que, éssent positiu, obsequia l’equip amb un punt fora de casa després de moltes jornades sense puntuar a domicili.

El partit va començar de cara per al Bellvís, amb un bon domini de la pilota, un joc distret, i una bona defensa de la seva porta, sempre ben defensada per Pau.

Fruit del domini, Marià establia el 0-1 ben aviat, després d’una gran centrada d’Antonio. El Bellvís es conjurava llavors per arribar a la mitja part amb el mateix resultat i era sabedor de que era necessari no encaixar cap gol. Però una vegada més van arribar les impressicions i els errors en el marcatge, i en una pèrdua de pilota i una rematada afortunada, el Butsénit va empatar el matx.

Faltava ja ben poc per la mitja part, i a la represa semblava que el Bellvís s’emportaria el partit. No va ser però així, un joc poc vistòs i poc contundent, van comdemnar el Bellvís a l’empat.

Ara doncs, caldrà treballar per guanyar en el pròxim matx a casa el Coll de Nargó, un rival directe, contra qui el Bellvís no pot fallar, ja que retallaria tres punts molt importants.

Gen 21

I no de “crack” esportiu, sinó d’un altre tipus. Ara sí que em sap greu no ser llicenciat en ADE o Econòmiques, qui sap si em serviria d’alguna cosa en el moment actual, però la qüestió és que el selectiu Español (aquell on la majoria de families han invertit algún capital al llarg de la seva vida), s’ha desplomat avui un 7,54 %, i ha deixat el valor en uns justos 12.625 punts, quan fa bastant poc, havia “festejat” amb els 16.000.

Pinten bastos a la borsa, i sincerament, des del desconeixement que provoca la meva ignorància, tinc por. Por a una crisi “subprime” als Estats Units, que està arrossegant l’economia de la forta Europa a un abisme sense precedents. Por a una recessió extrema del mercat inmobiliari español, que durant l’última dècada ha esdevingut el vertador motor del creixement econòmic, i que en qüestió de pocs mesos, pot saltar pels aires.

D’opinions n’hi ha per tots els gustos. D’entrada, venen eleccions, i el govern Socialista s’entossudeix a negar qualssevol indici de crisi. No cal dir, que tant de bó tinguin raó. D’altra banda, altres fonts, com el doctor en Econòmiques de la UB, Gonzalo Bernardos, (el qual des d’aquí us convido a conèixer i a llegir) donen per feta l’entrada en un cicle de recessió, on l’actiu inmobiliari tindrà tot el protagonisme. Dóna per feta, una baixada important en els preus dels actius en els propers anys.

Molts, fa temps que esperen aquesta baixada, però compte! Una baixada brusca, i important dels actius inmobiliàris no fòra bona ni de bon tros. És exactament el que ha passat als EUA. Tothom qui ha volgut ha accedit a la vivenda mitjançant unes condicions creditícies úniques. La pujada dels tipus d’interès, ha motivat la creixent existència de “morosos” que no poden fer front al crèdit. Que s’ha de fer doncs? Vendre la vivenda. On és el problema doncs? Per exemplee, vivendes que foren comprades per exemple a 300.00 $, ara tenen un valor de 220.000$, per tant, encara que es pugui vendre la vivenda (cas molt difícil), no hi ha rentabilitat, sinó encara més deute i la familia no pot fer-hi front.

Aquest és a grans tret l’efecte de la crisi de les hipoteques, demà, serà un dia important, i caldrà estar molt atents a la sessió bursària (sobretot, tenint en compte que avui Wall-street ha fet festa) i qui sap, anar amb peus de plom de cara a pròximes inversions. De tota manera, la cosa no pinta massa bé.