Us convidem a assistir-hi!
DÌPTIC FIRALS 2010 ( final )

(imatge by HugoRep, Flickr)

La mare de totes les festes ja la tenim aquí!

“La fiesta de Pamplona y el encierro”, segurament la millor de totes les grans festes que es preuen, torna a repetir-se com cada setmana del “siete de Julio…”.

La veritat, és que val la pena viure-la. Ignoro com deu ser correr davant els toros des de los Corralillos de Santo Domingo, fins a la Plaza de Toros, però per experiència pròpia us puc dir, que tant de nit com de dia, és una festa única, especial, de bon ambient i ganes de gresca, on l’edat no importa ni tampoc com hagi pogut quedar de bruta la camiseta després d’una nit en vetlla. Si us animeu… Pamplona us espera!

On si no? A la Viquipèdia, la versió en Català de la Wikipèdia!

I pujant…

Més informació, a l’Espai Internet.

És temps de retallades, de tisorades, o com vulgueu dir-ne. Primer, fou el nostre amic Zapatero el qui, obligat per les directrius Europees, va plantejar una sèrie d’ajustaments. Probablement, feia falta.

El seu fidel vassall, José Montilla, va anar al darrere, evidenciant una vegada més l’evident seguici del PSC davant tot allò que fa olor de PSOE.

Però avui, ha arribat la millor de totes. La que ja feia dies que esperàvem. La sentència de l’Estatut.

Escric per treure’m una mica de damunt la ràbia i la impotència que sento en aquest moment. Sento vergonya d’aquest país fictici en que vivim i que ens “acull”. La “nació de nacions” que és Espanya, camina de forma segura cap a l’autodestrucció. No només a nivell polític, on cal reconèixer l’esforç de tots els partits per que cada vegada més gent es senti incòmoda en aquest conglomerat. A nivell social, educatiu, el país no fa pas pinta d’anar gaire millor.

Després de 4 anys, (4 anys!!), els Senyorets i Senyoretes del Tribunal, s’han dignat a treure la sentència, sentència que no ocupa més de dos fulls en format .doc.

Entenc que hi ha molta feina, moltes hores de lectura i de debat. Però això és una presa de pèl. Una presa de pèl amb majúscules. 

Ara, el de sempre. Sortiran els nostres polítics dient que això és inadmissible, que cal plantar cara, que cal no acatar, etc. Però els problemes de la gent, són uns altres: la crisi, el paper de la roja al mundial, etc. Total: d’aquí un parell de setmanes no en parlarà ningú, i menys si la “nostra” selecció passa de quarts. 


Què ens queda doncs? Poca cosa. Si tenim un Estatut, nostre, votat pel nostre poble, i els nostres veïns, per molt que compartim la casa, no ens respecten ni això, jo em pregunto: Cal seguir compartint pis? 


Més informació:


http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/188091-el-tc-esmena-el-poble.html

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100628/53954687453/el-tc-avala-la-mayor-parte-del-estatut-pero-recorta-15-articulos.html

I aquest nit, a l’Àgora, a Tv3.

Segur que més d’una vegada t’ha passat pel cap la pregunta: Quines deuen ser les webs més visitades o influents del món?

La resposta, en part, tots i totes la sabem. Segur que Google, Youtube i la Wikipedia estan entre les primeres. Però potser hi ha altres webs, arreu del món, que s’usen moltíssim, i que a casa nostra, no coneixem.

Altres “pagerankers”, om ara Alexa, mesuren el tràfic del lloc web. Urlfan, en canvi, utilitza les mencions basades en blocs, és a dir, mesura la quantitat de vegades que els “bloggers” fan referència a un o altre lloc web.

En tot cas, la llista de “top ten” d’una web i l’altra, no es diferencien gaire i les pàgines abans comentades, afegint-n’hi altres com ara Facebook, regnen amb solidesa l’univers 2.0.

El programari lliure està de moda, i més en l’àmbit educatiu. Avui, hem permeto presentar-vos Cdlibre, una amplia i completa pàgina web, amb un extens catàleg de programes (audio, educatius, jocs, internet, ofimàtica, utilitats, programació, fonts, gràfics, etc.) que s’actualitza periòdicament.


Si el món del programari lliure us crida l’atenció, o potser busqueu algun programa en concret, que permeti fer alguna de les tasques que feu habitualment en el vostre pc, de manera més “legal”, no ho dubteu, molt probablement trobareu el que esteu cercant.
A més, us podeu subscriure al butlletí setmanal de cdlibre.org, amb les novetats de la setmana, i descarregar-vos recopilacions de programes en CD i DVD, disponibles a partir del primer dilluns de cada mes.

La mesa del Parlament va acceptar a tràmit la ILP per convocar un referèndum d’independència. Sí, és una decisió històrica, però que probablement es veurà afectada negativament pels canvis d’actitud de partits que ara hi han donat suport, i pel final de la legislatura aquest Octubre. Tot i així, el procés és damunt la taula i cal impulsar-lo. 

Casament

El casament és la ceremònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni. Habitualment, hom es casa per l’església, mesquita, sinagoga o temple que té potestat d’oficiar un casament; o per l’estat, cas en el qual s’anomena un casament “civil”.

Al casament és imprescindible la presència d’un o més agents d’autoritat, religosa o civil, que oficia el cerimoni i entra els noms dels casats al registre; i dos o més testimonis del casament. És habitual, però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.

Som-hi doncs!

I si després de veure’l no en teniu prou, i us heu quedat tant flip@s com un servidor, el making of, que també val la pena fer-hi una ullada!

De ben segur que la “fase” que tots plegats vam viure dissabte passat no va deixar a ningú indiferent. Ni al mateix poble, que va viure amb “estupor” una macro festa dalt d’una carrossa digna del mateix Love Parade.

Sempre hi ha molt a millorar, i podem ser més exigents amb nosaltres mateixos/es, però sincerament, crec que ara mateix el llistó és alt.

Se’ns gira feina de cara a la propera, tot i així, junts, segur que ho superarem.

Com a mostra de tant grata jornada, unes imatges del dia. Espero que les gaudiu!

Bé, crec que les imatges parlen per si soles…


Bona setmana!